Històries de recordar

En aquesta secció del meu lloc web, la gent pot compartir històries sobre com van recordar el seu pla previ al part. Si voleu compartir una història de recordar el vostre pla de vida, envieu-lo Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la.

"El meu pla es va desenvolupar de manera tan tranquil·la i indiscutible al llarg de la meva vida que la constant que va afirmar les meves intencions de pre-naixement va ser un entusiasme no identificat pel camí on estava. Creixent, la natura i els animals eren els meus companys constants. Em vaig sentir completament a casa amb tots els animals i amb la facilitat d'escalar els arbres més alts. Era el més natural del món per a mi buscar-los com a nen. Estava ple d'aventures i vaig aprendre a ser resistent i sense por en les meves activitats solitàries .

"El meu estimat pare va reconèixer el propòsit de la meva vida i em va animar a convertir-se en veterinari. Em vaig embarcar en aquest camí fa més de 40 anys i amb molta feina (i més que uns fracassos en el camí), segueixo cuidant per als animals. Aquests dies passo la meva jornada de treball ajudant els animals crònicament dolents i moribunds a fer la seva transició de forma pacífica, fent-los eutanasia a casa seva. Encara que és desgastante, és misericordiós alhora. El meu desig més gran és per portar la pau i l'alleujament als meus pacients animals i les seves estimades famílies en el seu propi entorn familiar.

"Amb l'orientació de Rob, he après de les meves guies espirituals durant la meva regressió de l'ànima entre la vida que, com a dona que vivia a Anglaterra durant la Primera Guerra Mundial, vaig poder aportar una sensació de calma a la gent amb qui compartia aquesta vida i Vaig portar aquesta habilitat a aquesta vida. Hi havia molts més detalls que van compartir amb mi i això va revelar el íntimament que ells entenen i recolzen.

"El moment més profund en la meva regressió amb els meus guies va venir amb una revelació que tots podem mantenir: en un moment la meva guia principal va estendre les seves mans i em va convidar a defensar-la. Quan ho vaig fer, em va dir que cada vegada que caigué, ella m'ajuda a aixecar-me de nou, de la mateixa manera. Això és una cosa que fan nostres guies amoroses per a tots nosaltres, tant si ens adonem o no. No dubteu mai del seu amor incondicional per nosaltres Estan amb nosaltres a través de totes les nostres alegries, judicis i penes. Estem realment mai sols ".

Carol Miller, DVM
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la.

-------------------------------------------------- -------------------------------------------------- --------------------------------

"Hola Robert, he llegit els vostres llibres, i els vostres escrits han ressuscitat profundament dins de la meva ànima. Vaig ser dibuixat i guiat al vostre treball després d'una experiència de mort propera al maig de 2014. Va ser una experiència tan estranya, i encara estic recuperant d'això ara.

"Per fer-vos un breu resum, he seguit la meva bicicleta i fent un gir a la dreta en una intersecció molt concorreguda a Mont-real, quan em van atropellar les quatre rodes posteriors d'un rodes de divuit anys que portaven una grua 1-ton. Just quan estava passant, em vaig sentir estranyament tranquil. Sabia que era ineludible i relaxat en ella (en comptes de tensar-se, que m'haviauria matat) i també va invocar un símbol de Reiki d'emergència que va cridar en les energies dels àngels i els mestres ascendents per ajudar-me. Sóc un curandero d'energia i molt espiritual, així que definitivament vaig tenir les eines per fer front a això.

"Després de córrer, mai no vaig perdre la consciència, sinó que em vaig quedar amb el dolor, meditant-lo mentre tothom a la meva alarma pateixia, fins al punt que durant el viatge a l'ambulància, havia de dir-li al paramèdic que em vigilava per tranquil·litzar-me. Estava cridant el meu nom per mantenir-me "despert" perquè tenia els ulls tancats en la meditació. Vaig obrir els ulls i li vaig dir que "si us plau, calleu" mentre jo meditava i vaig prémer la mà per fer-li saber que estava bé. Només vaig perdre la consciència quan vaig arribar al ER quan em van injectar amb ketamina.

"Quan finalment em vaig despertar un dia i mig després, després d'una operació de 11-hora en què vaig tenir mestres 40 Reiki de tot el món que em donava distància a Reiki, el primer que vaig sentir (i era un coneixement profund) era que Ho havia planejat tot. Tants detalls estranys sobre el meu accident em fan estar segurs que això estava planificat i que aquest accident era molt més gran que jo en tants nivells.

"La meva recuperació va ser miraculosa per dir el menys ... bàsicament després de les operacions de 4, em vaig escapar sense dany cerebral, òrgan o cerebral. També em van dir que no estaven segurs quan tornaria a caminar, però vaig començar a caminar després de 3 setmanes. Em van dir que estaria a l'hospital durant mesos 6, però em van donar la baixa a una convalescència després de 5 setmanes. Vaig continuar la rehabilitació en un hospital especial, però vaig poder tornar a casa només tres mesos després de l'accident. Vaig tenir un fisioterapeuta mirar els meus raigs X i sorprendre l'estrany que era que, malgrat el pes del camió que haviauria destrossat els meus ossos, només es trencaven els ossos externs, com si alguna cosa hagués protegit a les parts internes de ser danyat. Vaig tenir un altre fisioterapeuta que havia treballat durant 40 anys, em va dir que era el cas més miraculós que havia treballat.

"L'accident en si mateix era extremadament públic, es va produir en una de les interseccions més transitades del centre de Montreal. I aquell dia també era molt diferent en el fet que hi havia un esdeveniment / protesta que succeïa, de manera que els carrers estaven plens de gent, inclosos els mitjans de comunicació, la policia i la primera resposta (de manera que la reacció després del meu accident era instantània). (Una nota estranya: un dels meus amics era tres cotxes abans de l'accident en el seu propi cotxe i ho va veure passant i només es va adonar que era jo quan ho va veure en les notícies, després vaig acabar en les mateixes instal·lacions de rehabilitació que les seves àvia, així que va poder visitar ambdós, al mateix temps, lol). També vaig tancar els ulls amb l'oficial de policia que va venir a la meva ajuda just abans i com estava passant. Crec que la part més difícil per mi era veure el terror i el trauma en tothom com estava passant. Em sentia estranyament tanta tristesa al cor sentir tot aquest dolor.

"Finalment, però, em vaig adonar que tots els que se suposava que havien d'estar allà i el trauma que tots vivim era una part de la curació a gran escala.

"Després de l'accident, hi va haver molta cobertura mediàtica sobre la seguretat en bicicleta i hi va haver una altra protesta en nom meu en solidaritat en el lloc de l'accident. Un grup de ciclistes fins i tot va dur a terme un "mort". Em va tocar molt, per dir el menys.

"Em sento profundament que aquest accident va ser més enllà de mi i va passar no només per a mi per aprendre i créixer com a ànima, sinó que també es va significar com una gran activació i canvi de paradigma per a tots els implicats i el col·lectiu en general".

Un Nguyen, Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la.

-------------------------------------------------- -------------------------------------------------- ---------------------------------

"Bethany és el meu segon fill i he sentit del moment en què va néixer que d'alguna manera em va venir a curar-me.

"Ella té problemes amb la seva visió fisiològica, però la seva visió espiritual és molt clara. Em va dir quan era molt petita, potser tres, que estava tan feliç que ella em va triar per ser la seva mare i que els bebès van triar la seva mare i ella m'ha triat perquè era la millor mare per ella.

"Quan era 6, em va dir el següent. M'agradaria que ho hagués gravat, però mai se sap quan hi haurà una conversa com aquesta!

"Bethany va dir:" Mami, no sempre era Betània. Fa molt de temps que en un altre lloc encara era qui sóc, però no era Bethany. Era una altra noia i em van cridar Sarah. Vaig tenir un bonic La meva mare també no tenia el tipus de roba que porto. La meva mare va fer la roba de llana d'ovella i tela tova. Teníem una granja. Vaig tenir germans i germanes. Vivíem d'altres persones en una casa gran que la meva el pare es va construir ell mateix, teníem molta terra i el meu pare va construir un graner i les nostres tanques. Teníem animals i jo sempre vaig anar al graner a estar amb ells i cuidar-los. Em va encantar els meus animals. La meva família era bona Un dia els homes venien muntant cavalls a la meva casa, estaven vestits de color vermell, van portar llotges de foc amb ells en els seus cavalls i van donar foc a la nostra casa. I ja no era Sarah. Esperava molt de temps ser Bethany. Quan jo era Sarah, el meu treball era estimar els animals i cuidar-los. Ara sóc Bethany, i el meu treball és ser un sanador. Tinc cura fins i tot ".

"Em va dir que fa aproximadament 200 anys. Em sembla una descripció de la vida en una granja americana primerenca, potser l'era de la guerra de 1812, i potser la granja va ser atacada per soldats britànics. A l'edat de 6 , Bethany encara no havia après la història que, d'alguna manera, hauria informat la seva història.

"És interessant observar que en aquella època, vivíem al país a la nostra pròpia petita granja, i Bethany sempre ha tingut una afinitat forta i intuïtiva per als animals: tracta de tots els éssers vius amb el màxim respecte i cura i té un talent per atreure i treballar amb animals. Podria dir molt més sobre la forma en què dóna suport a la meva pròpia curació, però sens dubte la veig com una ànima d'alta vibració que a vegades m'ha donat tant coratge i força ".

Jen St. John